L'Administració Electoral

Què és l'Administració electoral?

L'Administració Electoral és l'òrgan encarregat de garantir la transparència i l'objectivitat del procés electoral i del principi d'igualtat en l'accés als càrrecs públics, sense perjudici de les competències que corresponen als tribunals (art. 15.1 Llei electoral valenciana).

Com està composta l'Administració electoral?

L'Administració Electoral està composta per la Junta Electoral Central, la Junta Electoral de la Comunitat Valenciana, les juntes electorals provincials i les juntes electorals de Zona, així com per les meses electorals (art. 8.2 Llei orgànica del règim electoral general i art. 15.2 Llei electoral valenciana).

On tenen la seu cada una de les Juntes Electorals?

La Junta Electoral Central té la seu a Madrid, la Junta Electoral de la Comunitat Valenciana en Les Corts, les juntes electorals provincials en les capitals de província, i les juntes electorals de zona, en les localitats cap dels partits judicials que coincideixen amb els de les eleccions locals de 1979 (art. 8.3 Llei orgànica del règim electoral general i art. 16.4 Llei electoral valenciana).

Quina és la composició de la Junta Electoral Central?

La Junta Electoral Central és un òrgan permanent i està composta per:

• Huit vocals magistrats i magistrades del Tribunal Suprem.

• Cinc vocals catedràtics i catedràtiques de Dret o de Ciències Polítiques i de Sociologia, en actiu.

Les persones designades com a vocals seran nomenades per Reial decret i continuaran en exercici fins a la presa de possessió de la nova Junta Electoral Central, a l'inici de la següent legislatura.

Aquestes persones trien, entre els d'origen judicial, les persones que hi exerciran la presidència i la vicepresidència de la Junta en la sessió constitutiva.

El president o la presidenta de la Junta Electoral Central es dedicarà exclusivament a les funcions pròpies de la Junta Electoral des de la convocatòria d'un procés electoral fins a la proclamació de les persones electes i, si és el cas, fins a l'execució de les sentències dels procediments contenciosos, incloent-hi el recurs d'empara.

La secretaria de la Junta Electoral Central l'ocupa el secretari o la secretària general del Congrés dels Diputats, que participa amb veu i sense vot en les seues deliberacions i és qui custodia la documentació de tota classe corresponent a la Junta.

El director o la directora de l'Oficina del Cens Electoral participa amb veu però sense vot en la Junta Electoral Central (art. 9 i 12 Llei orgànica del règim electoral general).

Quan es constitueix la Junta Electoral Central?

Les persones que integren la Junta Electoral Central seran designades al cap de noranta dies següents a la sessió constitutiva del Congrés dels Diputats.

Quan la proposta de les cinc persones vocals catedràtiques de Dret o de Ciències Polítiques i de Sociologia no tinga lloc en aquest termini, la mesa del Congrés dels Diputats, sentits els grups polítics presents en la cambra, procedirà a la seua designació, en consideració a la representació existent en aquesta.

Les persones designades com a vocals seran nomenades per Reial decret i continuaran en exercici fins a la presa de possessió de la nova Junta Electoral Central, a l'inici de la següent legislatura (art. 9.2 i 3 Llei orgànica del règim electoral general).

Quines competències té la Junta Electoral Central?

Sense perjudici de les altres competències atribuïdes a la Junta Electoral Central per altres preceptes de la Llei orgànica del règim electoral general, l'article 19.1 i 5 d'aquesta li assigna les següents:

a) Dirigir i supervisar l'actuació de l'Oficina del Cens Electoral.

b) Emetre informe sobre els projectes de disposicions que pel que fa al cens electoral es dicten en desenvolupament i aplicació de la Llei orgànica del règim electoral general.

c) Cursar instruccions de compliment obligat a les juntes electorals provincials i, si és el cas, de comunitat autònoma, en qualsevol matèria electoral.

d) Resoldre amb caràcter vinculant les consultes que li eleven les juntes provincials i, si és el cas, les juntes electorals de cada una de les comunitats autònomes.

e) Revocar d'ofici en qualsevol temps o, a instàncies de part interessada, dins dels terminis de l'art. 21 de la Llei orgànica del règim electoral general, les decisions de les juntes electorals provincials i de les juntes electorals de les respectives comunitats autònomes quan s'oposen a la interpretació de la normativa electoral realitzada per la Junta Electoral Central.

f) Unificar els criteris interpretatius de les juntes electorals provincials i de les juntes electorals de les respectives comunitats autònomes en l'aplicació de la normativa electoral.

g) Aprovar a proposta de l'Administració de l'Estat o de les administracions de les comunitats autònomes els models d'actes de constitució de meses electorals, d'escrutini, de sessió, d'escrutini general i de proclamació d'electes.

h) Resoldre les queixes, les reclamacions i els recursos que se li dirigisquen d'acord amb la Llei orgànica del règim electoral general o amb qualsevol altra disposició que li atribuïsca aquesta competència.

i) Vetlar pel compliment de les normes relatives als comptes i a les despeses electorals per part de les candidatures durant el període entre el dia de la convocatòria i el dia cent posterior al de celebració de les eleccions.

j) Exercir potestat disciplinària sobre totes les persones que intervinguen amb caràcter oficial en les operacions electorals.

k) Corregir les infraccions que es produïsquen en el procés electoral sempre que no siguen constitutives de delicte i imposar multes fins a la quantia màxima prevista en la Llei orgànica del règim electoral general.

l) Expedir les credencials als diputats i les diputades, senadors i senadores, regidors i regidores, diputats i diputades provincials en cas de vacant per defunció, incapacitat o renúncia, una vegada finalitzat el mandat de les juntes electorals provincials i de zona.

m) En cas d'impagament de les multes imposades per aquesta, remetre a l'òrgan competent del Ministeri d'Economia i Hisenda certificació del descobert per a exacció de la multa per via de constrenyiment.

Quan es constituïx la Junta Electoral de la Comunitat Valenciana?

La Junta Electoral de la Comunitat Valenciana ha de constituir-se en el termini de cinc dies des de la publicació del Decret de nomenament de les persones que la integren (art. 17.4 Llei electoral valenciana).

Quina és la composició de la Junta Electoral de la Comunitat Valenciana?

La Junta Electoral de la Comunitat Valenciana és un òrgan permanent i està compost per:

President/a: correspondrà al president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

Vicepresident/a: es triarà entre els vocals i les vocals d'origen judicial en la sessió constitutiva de la Junta, convocada pel secretari o secretària.

Vocals:

- Tres magistrats o magistrades del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

- Tres catedràtics o catedràtiques o docents titulars de Dret, en actiu, de les universitats valencianes.

El secretari o secretària de la Junta Electoral de la Comunitat Valenciana serà el lletrat o la lletrada major de Les Corts. Participa amb veu però sense vot en les deliberacions, i custodia la documentació corresponent a la Junta Electoral.

Així mateix, participa amb veu però sense vot en la Junta Electoral de la Comunitat Valenciana, una persona representant de l'Oficina del Cens Electoral, designada per la direcció (art. 16 Llei electoral valenciana).

Quina competència té la Junta Electoral de la Comunitat Valenciana?

Sense perjudici de les competències assignades a la Junta Electoral de la Comunitat Valenciana per la legislació electoral vigent, l'art. 20.1 de la Llei electoral valenciana li assigna les següents:

a) Resoldre les consultes que li eleven les juntes electorals provincials i dictar instruccions a aquestes en matèria de la seua competència.

b) Resoldre les queixes, reclamacions i recursos que se li dirigisquen d'acord amb la Llei electoral valenciana, o qualssevol altres disposicions que li atribuïsquen l'esmentada competència.

c) Exercir jurisdicció disciplinària sobre totes les persones que intervinguen amb caràcter oficial en les operacions electorals.

d) Determinar i declarar en les eleccions a Les Corts, quines candidatures han obtingut un nombre de vots superior al 5% dels emesos en la Comunitat Valenciana.

e) Corregir les infraccions que es produïsquen en el procés electoral, sempre que no estiguen reservades als tribunals i altres òrgans, i imposar les multes establides en la Llei electoral valenciana.

f) Aplicar i garantir el dret d'ús gratuït d'espais en els mitjans de comunicació de propietat pública, i en general, garantir l'exercici de les llibertats públiques durant el procés electoral.

g) Les altres funcions que li encomane la llei o un altre tipus de normes en matèria electoral

Quin quòrum és necessari perquè les reunions de la Junta Electoral de la Comunitat Valenciana siguen vàlides?

Perquè les reunions de la Junta se celebren vàlidament cal la participació, almenys, de quatre de les persones que la integren amb dret a vot (art. 17.5 Llei electoral valenciana).

On es troben incloses les resolucions o consultes efectuades a la Junta Electoral de la Comunitat Valenciana?

La Junta Electoral de la Comunitat Valenciana ha de procedir a publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana les seues resolucions o el contingut de les consultes evacuades, per ordre del seu president o presidenta, quan el caràcter general d'aquestes ho faça convenient (art. 20.2 Llei electoral valenciana).

Pot una persona integrant de la Junta Electoral de la Comunitat Valenciana ser candidata en les eleccions?

No. No obstant això, en el cas que qualsevol integrant de la Junta Electoral de la Comunitat Valenciana pretenguera concórrer a les eleccions, ho ha de comunicar al president o la presidenta d'aquesta en el termini de tres dies des de la publicació del Decret de convocatòria electoral. És a dir, com que la convocatòria és el 5 de març, ho podrà comunicar fins al 8 de març. La seua substitució, que tindrà lloc en el termini màxim de quatre dies mitjançant Decret del Consell, serà publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de l'endemà (art. 17.3 Llei electoral valenciana).

Com està composta la Junta Electoral Provincial?

La Junta Electoral Provincial està composta per:

• Tres vocals, magistrats o magistrades de l'Audiència Provincial corresponent. Triaran d'entre ells la persona que presidirà la Junta.

• Dos o dues vocals nomenats o nomenades per la Junta Electoral Central entre catedràtics i catedràtiques i docents titulars de Dret o de Ciències Polítiques i de Sociologia, o juristes de reconegut prestigi residents a la província. La designació d'aquests vocals tindrà lloc una vegada proclamades les candidatures.

Les persones que presidisquen les juntes electorals provincials estaran exclusivament dedicades a les funcions pròpies de les seues respectives juntes electorals des de la convocatòria d'un procés electoral fins a la proclamació de les persones electes i, si és el cas, fins a l'execució de les sentències dels procediments contenciosos, incloent-hi el recurs d'empara prevista en l'art. 114.2 de la Llei orgànica del règim electoral general.

El secretari o secretària de la Junta Provincial ocupa la secretaria de l'Audiència respectiva, i si n'hi haguera diverses persones, la més antiga. Participa amb veu, però sense vot en les deliberacions.

Les persones delegades provincials de l'Oficina del Cens Electoral, participen amb veu però sense vot en les juntes electorals provincials (arts.10 i 12 Llei orgànica del règim electoral general).

Quines competències tenen les Juntes Electorals Provincials?

Atés el superior criteri de la Junta Electoral Central, les juntes electorals provincials podran:

a) Cursar instruccions de compliment obligat a les juntes electorals de zona en qualsevol matèria electoral.

b) Resoldre de manera vinculant les consultes que li eleven les juntes electorals de zona.

c) Revocar d'ofici, en qualsevol temps o instància de part interessada, dins dels terminis previstos en l'art. 21 de la Llei orgànica del règim electoral general, les decisions de les juntes electorals de zona quan s'oposen a la interpretació feta per la Junta Electoral Provincial.

d) Unificar els criteris interpretatius de les juntes electorals de Zona en qualsevol matèria electoral.

 

Així mateix, i dins del seu àmbit territorial, a les juntes electorals provincials els correspon:

e) Resoldre les queixes, reclamacions i recursos que se li dirigisquen d'acord amb la Llei orgànica del règim electoral general o amb qualsevol altra disposició que li atribuïsca aquesta competència.

f) Exercir potestat disciplinària sobre totes les persones que intervinguen amb caràcter oficial en les operacions electorals.

g) Corregir les infraccions que es produïsquen en el procés electoral sempre que no siguen constitutives de delicte i imposar multes fins a la quantia màxima de 1.200 euros.

Finalment té assignada la següent funció:

h) En cas d'impagament de les multes imposades per aquesta, remetre a l'òrgan competent del Ministeri d'Economia i Hisenda certificació del descobert per a exacció de la multa per via de constrenyiment (art. 19.2, 3 i 5 Llei orgànica del règim electoral general).

Com està composta la Junta Electoral de Zona?

La Junta Electoral de Zona està composta per:

• Tres vocals, jutges o jutgesses de primera instància o instrucció. Entre el grup de components elegeixen el president o la presidenta de la Junta Electoral de Zona.

• Dos  o dues vocals designats o designades per la Junta Electoral Provincial, entre llicenciats i llicenciades en Dret o en Ciències Polítiques i en Sociologia, residents al partit judicial. La designació de vocals tindrà lloc una vegada proclamades les candidatures. Quan la proposta no tinga lloc abans del començament de la campanya electoral, la Junta Electoral Provincial en fa el seu nomenament.

El secretari o la secretària de la Junta Electoral de Zona ocupa també la secretaria del jutjat de primera instància corresponent, i si n'hi haguera diversos, el del jutjat degà.

Els secretaris o les secretàries dels ajuntaments són delegats i delegades de les juntes electorals de zona i actuen sota l'estricta dependència d'aquestes (art. 11 Llei orgànica del règim electoral general).

Quina competència tenen les Juntes Electorals de Zona?

Dins del seu àmbit territorial, a les juntes electorals de zona els correspon:

a) Resoldre les queixes, reclamacions i recursos que se li dirigisquen d'acord amb la Llei orgànica del règim electoral general o amb qualsevol altra disposició que li atribuïsca aquesta competència.

b) Exercir potestat disciplinària sobre totes les persones que intervinguen amb caràcter oficial en les operacions electorals.

c) Corregir les infraccions que es produïsquen en el procés electoral sempre que no siguen constitutives de delicte i imposar multes fins a la quantia màxima de 600 euros.

Així mateix els correspon:

d) En cas d'impagament de les multes imposades per aquesta, remetre a l'òrgan competent del Ministeri d'Economia i Hisenda certificació del descobert per a exacció de la multa per via de constrenyiment.

e) Garantir l'existència en cada mesa electoral dels mitjans a què es refereix l'art. 81 de la Llei orgànica del règim electoral general, és a dir:

• Comptar amb una urna per a cada una de les eleccions que hagen de realitzar-se i amb una cabina de votació.

• Disposar d'un nombre suficient de sobres i de paperetes de cada candidatura, que han d'estar situats en la cabina o prop d'aquesta.

• Les urnes, cabines, paperetes i sobres de votació han d'ajustar-se al model legalment establit.

(Art. 19.2, 4 i 5 Llei orgànica del règim electoral general).

 

 

Poden les persones electores formular consultes a les Juntes?

Sí, podran formular, per escrit, consultes a la Junta Electoral de Zona del seu lloc de residència (art. 20, paràgraf primer i quart Llei orgànica del règim electoral general).

Poden els partits polítics, associacions, coalicions o federacions i agrupacions d'electors formular consultes a les Juntes?

Sí, podran formular consultes a la Junta Electoral Provincial o a la Junta Electoral de Zona corresponent, sempre que a la seua respectiva jurisdicció corresponga a l'àmbit competencial del consultant. Així mateix, quan es tracten de qüestions de caràcter general que puguen afectar més d'una junta provincial aquestes s'elevaran, per escrit, a la Junta Electoral Central (art. 20, paràgraf segon i quart Llei orgànica del règim electoral general).

Poden les autoritats i corporacions públiques formular consultes a les Juntes?

Sí, podran consultar, per escrit, directament a la Junta a la jurisdicció de la qual corresponga a l'àmbit de competència del consultant (art. 20, paràgraf tercer i quart Llei orgànica del règim electoral general).

Cada Junta resoldrà les consultes que se li plantegen?

Com a regla general, cada junta resoldrà la consulta que se li plantege, llevat que per la importància d'aquesta, segons el seu criteri o per estimar convenient que es resolga amb un criteri de caràcter general, decidisca elevar-la a la Junta Superior (art. 20, paràgraf quart Llei orgànica del règim electoral general).

Són definitius els acords que sobre les consultes realitzen les Juntes o es poden recórrer?

No. La Llei orgànica del règim electoral general estableix que sempre que no es preveja un altre procediment específic de revisió judicial, podran recórrer-se contra els acords que adopten les juntes provincials, de zona i la junta de cada una de les comunitats autònomes, davant de la junta de superior categoria. Aquesta ha de resoldre durant els períodes electorals en el termini de cinc dies i, fora d'aquests, en el de deu. Els dos terminis s'inicien des de la interposició del recurs (art. 21.1 Llei orgànica del règim electoral general).

La interposició tindrà lloc dins de les 24 hores següents a la notificació de l'acord i davant de la Junta que l'haguera dictat. Aquesta, amb el seu informe, ha de remetre l'expedient en el termini de 48 hores a la Junta que haja de resoldre, i no és possible presentar cap recurs administratiu o judicial contra la resolució d'aquesta última (art. 21.2 Llei orgànica del règim electoral general).