Preguntes freqüents - Elecciones 2019

És la institució de la Generalitat amb potestat legislativa que representa el poble valencià, a través dels seus parlamentaris i parlamentàries, triats i triades mitjançant sufragi universal, directe, lliure, igual i secret. Es caracteritzen per ser inviolables i per gaudir d'autonomia. Tenen la seu al palau dels Borja de la ciutat de València, tot i que poden celebrar sessions en altres llocs de la Comunitat Valenciana quan els seus òrgans de govern així ho acorden (art. 21 Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana).

Les funcions de Les Corts són:

• Aprovar els pressupostos de la Generalitat i les emissions de deute públic.

• Controlar l'acció del Consell.

• Triar el president o la presidenta de la Generalitat.

• Exigir, si és el cas, la responsabilitat política del president o la presidenta i del Consell.

• Exercir el control parlamentari sobre l'acció de l'Administració situada sota l'autoritat de la Generalitat. Amb aquesta finalitat es podran crear, si és el cas, comissions especials d'investigació, o atribuir aquesta facultat a les comissions permanents.

• Presentar davant de la mesa del Congrés proposicions de llei i nomenar els diputats i les diputades que s'encarreguen de defendre-les.

• Sol·licitar al Govern de l'Estat l'adopció de projectes de llei.

• Interposar recursos d'inconstitucionalitat, així com personar-se davant del Tribunal Constitucional.

• Aprovar, a proposta del Consell, els convenis i els acords de cooperació amb l'Estat i amb les altres comunitats autònomes.

• Designar els senadors i senadores que han de representar la Comunitat Valenciana, conforme al que preveu la Constitució i en la forma que determine la Llei de designació de senadors en representació de la Comunitat Valenciana.

• Rebre informació, a través del Consell, debatre i emetre opinió referent als tractats internacionals i legislació de la Unió Europea que es referisquen a matèries de particular interés de la Comunitat Valenciana, d'acord amb la legislació de l'Estat.

• Aquelles altres que els atribuïsquen les lleis i l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana

  (art. 22 Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana).

Les eleccions a les Corts Valencianes se celebren el diumenge 28 d'abril de 2019 de conformitat amb el que es disposa en article 42.1 de la Llei orgànica del Règim Electoral General: en els supòsits d'eleccions a Corts Generals o d'Assemblees Legislatives de les Comunitats Autònomes en les quals el president del Govern o els respectius presidents dels Executius autonòmics facen ús de la seua facultat de dissolució anticipada expressament prevista en l'ordenament jurídic, els decrets de convocatòria es publiquen, l'endemà de la seua expedició, en el «Boletín Oficial del Estado» o, si escau, en el «Butlletí Oficial» de la Comunitat Autònoma corresponent. Entren en vigor el mateix dia de la seua publicació. Els decrets de convocatòria assenyalen la data de les eleccions que hauran de celebrar-se el dia 54é posterior a la convocatòria.

La convocatòria de noves eleccions es realitza mitjançant decret del president o la presidenta de la Generalitat de 4 de març de 2019.

En el decret de convocatòria es fixen el nombre de diputats i diputades a triar en cada circumscripció, la durada de la campanya electoral, el dia de votació, i el lloc, dia i hora de constitució de Les Corts (art. 23.4 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana i art. 14 Llei electoral valenciana).

Les Corts Valencianes estan constituïdes actualment per 99 diputats i diputades.

Segons l'art. 23.1 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana i l'art. 59 Llei de la Generalitat 5/1983, de 30 de desembre, del Consell, Les Corts Valencianes estaran constituïdes per un nombre de diputats i diputades no inferior a 99, triats per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, en la forma que determina la Llei electoral valenciana, atesos els criteris de proporcionalitat i, si és el cas, de comarcalització.

Segons l'art. 12 de la Llei electoral valenciana, l'atribució d'escons es realitza d'acord amb els resultats de l'escrutini conforme a les següents regles:

a) No es tenen en compte les candidatures que no hagueren obtingut almenys el 5% dels vots emesos a la Comunitat Valenciana.

b) S'ordenen de major a menor, en una columna, les xifres de vots obtinguts per les respectives candidatures.

c) Es divideix el nombre de vots obtinguts per cada candidatura per 1, 2, 3, etc., fins a un nombre igual d'escons corresponents a la circumscripció. Els escons s'atribueixen a les candidatures que obtinguen els quocients majors, atés un ordre decreixent.

d) Quan en la relació de quocients, amb aplicació si és el cas dels decimals, coincidisquen dos o més corresponents a diferents candidatures, l'escó s'atribuirà a la que major nombre total de vots haguera obtingut. Si hi haguera dues candidatures amb igual nombre total de vots, el primer empat es resoldrà per sorteig i els successius de forma alternativa.

e) Els escons corresponents a cada candidatura s'adjudiquen als candidats i les candidates inclosos en aquesta per l'ordre de col·locació en què apareguen.

A efectes aclaridors, en la citada llei, en l'annex II, figura un exemple pràctic de distribució d'escons entre les diferents candidatures d'acord amb els resultats de l'escrutini.

Per a aconseguir la proclamació com a persona electa i obtindre escó, els candidats i les candidates de qualsevol circumscripció han de gaudir de la condició política de valencians i valencianes i han d'haver sigut presentats o presentades per partits, federacions, coalicions o agrupacions d'electors que obtinguen el nombre de vots exigit per la Llei electoral valenciana (art. 23.2 Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana).

El decret de convocatòria, que entrarà en vigor el dia de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (5 de març) fixa el dia, l'hora i el lloc de la constitució de Les Corts. Sense perjudici d'això, les Corts electes han d'estar constituïdes en un termini màxim de 90 dies a partir de la data de finalització de la legislatura anterior (art. 23.4 Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana).

Les Corts són triades per quatre anys. El mandat dels diputats i les diputades finalitza quatre anys després de les eleccions, o el dia de dissolució de la cambra pel president o la presidenta de la Generalitat en la forma que establisca la Llei de la Generalitat 5/1983, de 30 de desembre, del Consell (art. 23.4 Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana).

El dret de sufragi actiu és el dret de vot. Segons l'article 23.1 de la Constitució espanyola, "els ciutadans i les ciutadanes tenen dret a participar en els assumptes públics, directament o per mitjà de representants, lliurement elegits i elegides en eleccions periòdiques per sufragi universal"

Són persones electores i, per tant, poden votar, els qui posseint la condició política de valencians i valencianes, siguen majors d'edat, estiguen inscrits i inscrites en el cens electoral vigent i no estiguen condemnats o condemnades per sentència judicial ferma a la privació del dret de sufragi durant el temps del seu compliment.

(Art. 2 i 3 Llei orgànica del règim electoral general i art. 2 Llei electoral valenciana.)

Tenen la condició política de valencià i valenciana:

- Totes les persones espanyoles que tinguen o adquirisquen el veïnatge administratiu en qualsevol dels municipis de la Comunitat Valenciana.

- Els espanyols i espanyoles residents a l'estranger que hagen tingut el seu últim veïnatge administratiu a la Comunitat Valenciana i acrediten aquesta condició en el corresponent Consolat d'Espanya, així com els seus descendents, inscrits com a espanyols i espanyoles, si així ho sol·liciten en els termes establits per la llei de l'Estat.

- Les persones valencianes establertes fora de la Comunitat Valenciana que hagen sol·licitat el reconeixement de la seua valencianitat, entesa com el dret a participar, col·laborar o compartir la vida social i cultural del poble valencià (art. 3.1, 3.2 i 3.3 Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana).

Sí, poden votar les persones que tinguen 18 anys complits el dia 28 d'abril (art. 85.2 Llei orgànica del règim electoral general).

No, no és obligatori votar. Cap persona pot ser obligada o coaccionada , sota cap pretext, a exercir el dret de sufragi.

El vot és la forma que té la ciutadania d'exercir el dret fonamental reconegut en la Constitució espanyola de participar en els assumptes públics, directament o per mitjà de representants lliurement triats (art. 23 Constitució espanyola i art. 5 Llei orgànica del règim electoral general).

No, no és necessari, es pot votar únicament en una de les eleccions convocades. No obstant això, s'ha de tindre en compte que en el supòsit de convocatòria de diversos processos electorals per al mateix dia de votació, l'elector/a exerceix el seu dret de sufragi actiu en un acte únic, i no pot votar en moments diferents dins d'aquesta jornada electoral.

Sí, el vot és secret. Cap persona pot ser obligada o coaccionada, sota cap pretext, a revelar el seu vot (art. 5 i 86.1 Llei orgànica del règim electoral general).

El vot es pot exercir de manera presencial o per correu.

• El vot presencial s'exerceix personalment en la secció en la qual l'elector/a es trobe inscrit/a segons el cens i en la mesa electoral que li corresponga, sense perjudici de les disposicions sobre el vot per correu i el vot de les interventores (art. 4 Llei orgànica del règim electoral general).

Dins del vot presencial, hi ha la modalitat del vot accessible mitjançant el qual les persones amb discapacitat visual que coneguen el sistema de lectoescriptura Braille i que tinguen reconegut un grau de discapacitat igual o superior al 33% o siguen afiliats a l'Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE) poden exercir el seu vot de forma presencial.

• En el vot per correu es distingeix:

- El de les persones electores residents a Espanya que prevegen que en la data de votació no estaran en la localitat on els correspon exercir el dret de vot, o que no podran acudir personalment a votar el dia de les eleccions.

- El vot dels espanyols i espanyoles que han registrat la inscripció en el cens de les persones electores residents absents que viuen a l'estranger –vot CERA– (art.75.1. Llei orgànica del règim electoral general).

- El vot del espanyols i espanyoles que es troben temporalment a l'estranger –vot ERTA– (Reial decret 1.621/2007, de 7 de desembre, pel qual es regula un procediment de votació per a la ciutadania espanyola que es troba temporalment a l'estranger).

Dins del vot per correu, es regulen diferents especialitats de vot per a les persones electores embarcades en alta mar, les que es troben en missions internacionals, així com per a les internes en centres penitenciaris i persones malaltes i/o discapacitades.

El cens electoral conté la inscripció dels qui reuneixen els requisits per a ser persona electora i no es troba privada, definitivament o temporalment, del dret de sufragi (art. 31.1 Llei orgànica del règim electoral general).

El cens electoral està compost pel cens de les persones electores residents a Espanya i pel cens de les persones electores residents absents que viuen a l'estranger (CERA). Cap persona electora podrà figurar inscrita simultàniament en els dos censos (art. 31.2 Llei orgànica del règim electoral general).

Sí, per a l'exercici del dret de sufragi actiu és indispensable estar inscrit/a en el cens electoral vigent (art. 2.2 Llei orgànica del règim electoral general).