Preguntes freqüents - Elecciones 2019

Sí, podran formular, per escrit, consultes a la Junta Electoral de Zona del seu lloc de residència (art. 20, paràgraf primer i quart Llei orgànica del règim electoral general).

Sí, podran formular consultes a la Junta Electoral Provincial o a la Junta Electoral de Zona corresponent, sempre que a la seua respectiva jurisdicció corresponga a l'àmbit competencial del consultant. Així mateix, quan es tracten de qüestions de caràcter general que puguen afectar més d'una junta provincial aquestes s'elevaran, per escrit, a la Junta Electoral Central (art. 20, paràgraf segon i quart Llei orgànica del règim electoral general).

Sí, podran consultar, per escrit, directament a la Junta a la jurisdicció de la qual corresponga a l'àmbit de competència del consultant (art. 20, paràgraf tercer i quart Llei orgànica del règim electoral general).

Com a regla general, cada junta resoldrà la consulta que se li plantege, llevat que per la importància d'aquesta, segons el seu criteri o per estimar convenient que es resolga amb un criteri de caràcter general, decidisca elevar-la a la Junta Superior (art. 20, paràgraf quart Llei orgànica del règim electoral general).

No. La Llei orgànica del règim electoral general estableix que sempre que no es preveja un altre procediment específic de revisió judicial, podran recórrer-se contra els acords que adopten les juntes provincials, de zona i la junta de cada una de les comunitats autònomes, davant de la junta de superior categoria. Aquesta ha de resoldre durant els períodes electorals en el termini de cinc dies i, fora d'aquests, en el de deu. Els dos terminis s'inicien des de la interposició del recurs (art. 21.1 Llei orgànica del règim electoral general).

La interposició tindrà lloc dins de les 24 hores següents a la notificació de l'acord i davant de la Junta que l'haguera dictat. Aquesta, amb el seu informe, ha de remetre l'expedient en el termini de 48 hores a la Junta que haja de resoldre, i no és possible presentar cap recurs administratiu o judicial contra la resolució d'aquesta última (art. 21.2 Llei orgànica del règim electoral general).

Són les designades per l'Administració per a recaptar informació sobre els resultats de l'escrutini electoral en les eleccions a Les Corts. Estan autoritzades per a entrar en els locals de les seccions electorals encara que no formen part de les meses electorals ni participen en les seues deliberacions (art. 91.3 Llei orgànica del règim electoral general).

La designació d'estos representants és consensuada entre les persones delegades i subdelegades del Govern i la Generalitat. Cada representant de l'Administració tindrà dret a rebre una còpia de l'acta d'escrutini exclusivament del seu propi procés electoral.

Durant la jornada de votació duen a terme les funcions següents:

a) A les 8.00 hores, han de presentar-se en el col·legi electoral en el qual estiguen la mesa o meses per a les quals han sigut designades i acreditar-se davant del president o la presidenta de la mesa.

b) A les 9.00 hores, han de comunicar a l'Administració la correcta constitució de la mesa o meses que tenen assignades i, si és el cas, les possibles incidències que s'hi plantegen, així com les solucions adoptades.

c) A les 14.00 i a les 18.00 hores, han de comunicar a l'Administració el primer i segon avanç de participació, respectivament, sobre la mesa o meses que tenen assignades.

d) A les 19.30 hores, han de trobar-se en el col·legi electoral per a observar el procés d'escrutini, que es desenvoluparà una vegada finalitzada la votació a les 20.00 hores.

e) Un volta acabat l'escrutini, han de comunicar a l'Administració el nombre de persones electores, nombre de votants, nombre de vots en blanc, nombre de vots nuls i nombre de vots obtinguts per cada candidatura, en la mesa o meses que li han sigut assignades.

f) Una vegada completat el recompte de totes les eleccions, han d'acudir personalment a entregar les còpies de les actes de la mesa o meses electorals que els han sigut assignades.

Als jutjats contenciosos administratius, els correspon conéixer les impugnacions contra els actes de les juntes electorals de zona i les formulades en matèria de proclamació de candidatures i candidats i candidates efectuada per qualsevol de les juntes electorals, en els termes previstos en la legislació electoral (art.1.3 c) i 8.5 Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa).

Les sales contencioses administratives dels tribunals superiors de justícia coneixeran els actes i les disposicions de les juntes electorals provincials i de les comunitats autònomes, així com els recursos contenciosos electorals contra els acords de les juntes electorals sobre la proclamació d'electes i elecció i proclamació de presidents i presidentes de corporacions locals, en els termes de la legislació electoral (art. 10.1 f, Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa i art. 74.1 f, Llei orgànica del poder judicial).

La sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem coneixerà:

a) Els recursos que es deduïsquen en relació amb els actes i les disposicions de la Junta Electoral Central, així com els recursos contenciosos electorals que es deduïsquen contra els acords sobre proclamació d'electes en els termes previstos en la legislació electoral.

b) Els recursos deduïts contra actes de les juntes electorals adoptats en el procediment per a elecció de les persones que integren les sales de govern dels tribunals, en els termes de la Llei orgànica del poder judicial (art.12.3 Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa ).

No, no cap la interposició de recurs d'apel·lació contra les Sentències dels jutjats contenciosos administratius (art. 81.1 b, Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa).

No, no és possible la interposició del recurs de cassació contra les sentències de les sales contencioses administratives dels tribunals superiors de justícia en matèria electoral (art. 86.2, Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa).

No, en cap cas seran recurribles en cassació per a la unificació de la doctrina les sentències que es referisquen a matèria electoral (art. 96.4 de la Llei reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa).

Una sala formada pel president o la presidenta del Tribunal Suprem, els presidents o les presidentes de sala i el magistrat o magistrada amb més antiguitat i menys de cada una coneixerà, sense perjudici d'altres competències, dels processos de declaració d'il·legalitat i consegüent dissolució dels partits polítics, conforme al que es disposa en la Llei orgànica de partits polítics (art. 61.1.6é Llei orgànica del poder judicial).

El càrrec de jutge/ssa és incompatible amb qualsevol càrrec d'elecció popular o designació política de l'Estat, comunitats autònomes, províncies i la resta d'entitats locals i organismes que en depenen. No obstant això, en el cas que els/les magistrats/des, jutges/ses i fiscals, en actiu, desitgen presentar-se a les eleccions, podran fer-ho sol•licitant el pas a la situació administrativa que corresponga (art. 389.2n de la Llei Orgànica del Poder Judicial i l'art. 7.3 i 4 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General).

Els jutges i jutgesses o els magistrats i les magistrades no podran pertànyer a partits polítics o sindicats o tindre ocupació al servei d'aquests (art. 395. Llei orgànica del poder judicial).

L'afiliació a un partit polític pot suposar la comissió d'una falta molt greu i la seua corresponent sanció (art. 417.2 Llei orgànica del poder judicial).

Se'ls prohibeix, en les eleccions legislatives o locals, prendre-hi més part que la d'emetre el seu vot personal. No obstant això, exerciran les funcions i compliran els deures inherents al seu càrrec (art. 395.2n Llei orgànica del poder judicial).

La mesa electoral forma part de l'Administració electoral, juntament amb les juntes electorals i té la funció de presidir l'acte de votació, controlar el desenvolupament d'aquesta, així com recollir els vots el dia de les eleccions i realitzar el còmput d'aquests una vegada acabada la votació.

La mesa electoral està composta per una presidència i dues vocalies, cada una amb dos suplents (arts. 25.1. i 26.3 Llei orgànica del règim electoral general).