Preguntes freqüents - Elecciones 2019
Quines funcions exerceix l'apoderat i l'apoderada?
La seua condició d'apoderat o apoderada li permet accedir lliurement als col·legis electorals per a examinar el desenvolupament de la votació i de l'escrutini en qualsevol mesa, formular reclamacions i protestes, així com rebre les certificacions que preveu la Llei orgànica del règim electoral general, quan no hagen sigut expedides a una altra persona apoderada o interventora de la seua mateixa candidatura.
En el cas que no hi haja persones interventores de la seua candidatura poden exercir les seues funcions les apoderades de la mateixa candidatura en la mesa electoral, amb capacitat d'intervenció amb veu però sense vot; en aquest cas, i des que prenguen possessió com a persones interventores davant de la mesa ja no podran exercir la funció d'apoderat o apoderada.
Només poden exercir el seu dret a vot en la mesa electoral on estiguen inscrits segons el cens electoral (arts. 77 i 79. 2 i 4 Llei orgànica del règim electoral general).
Què és un interventor o una interventora?
És la persona nomenada per la persona representant de cada candidatura que, reunint la condició d'elector/a, es trobe inscrita en el cens electoral. En el cas de les persones electores que no estiguen inscrites en el cens corresponent a la circumscripció electoral en la qual exercisquen la funció de persona interventora, la Junta Electoral de Zona ha de requerir a l'Oficina del Cens Electoral la urgent remissió de la certificació d'inscripció en el cens electoral, llevat que prèviament siga aportada per la persona designada com a interventora.
Les persones interventores, fins a tres dies abans de les eleccions, poden ser nomenades pels representants de cada candidatura, mitjançant l'expedició de credencials talonàries, i hi pot haver per cada mesa electoral com a màxim dos persones interventores.
Les persones interventores que siguen treballadores per compte d'altri i el personal funcionar que acrediten la seua funció d'interventor/a tenen dret a un permís retribuït de jornada completa durant el dia de la votació, si és laboral, i a una reducció de la jornada laboral de cinc hores, el dia immediatament posterior (art. 78 Llei orgànica del règim electoral general).
Quines funcions té un interventor o una interventora?
Assisteix a la mesa electoral i participa de les seues deliberacions amb veu però sense vot.
Pot formular reclamacions i protestes així com demanar certificacions.
Pot exercir la seua funció únicament en la mesa en la qual estiga acreditat. Com que cada candidatura pot nomenar dues persones interventores per cada mesa aquestes pot substituir-se lliurement entre si.
Exercita el seu dret de vot en la mateixa mesa on estiga acreditada, encara que no estiga inclosa en el cens electoral de la mesa, sempre que figure en la circumscripció electoral corresponent a la mesa en la qual exercisca les seues funcions. En cas contrari, només podrà votar per correu (arts. 79 i 88.3 Llei orgànica del règim electoral general).
A qui se li entrega les credencials dels interventors i les interventores?
Entre les 8 i les 8.30 hores del dia de la votació, presentaran les credencials al president o la presidenta de la mesa, que una vegada acarades amb els seus talons, unirà aquests a l'expedient electoral i els retornarà les credencials.
En el cas que el president o la presidenta no haguera rebut els talons, o hi haguera dubtes sobre la identitat d'aquests o de les credencials, o en els dos casos, els donarà possessió si així ho exigeixen, però consignant en l'acte la seua reserva per a l'esclariment pertinent, i per a exigir-los, si és el cas, la responsabilitat corresponent (art. 82.1 Llei orgànica del règim electoral general).
Sí, poden portar emblemes i adhesius de l'entitat política a la qual representen que continguen la denominació, la sigla i el símbol de l'entitat política junt amb l'expressió "Apoderat/da" o "Interventor/a", però només amb la finalitat d'identificació de qui exerceix aquesta funció i no de realització de campanya electoral (Acord de la Junta Electoral Central, de 21 de maig de 1991).
Es pot ser interventor o interventora i apoderat o apoderada alhora?
No, des del moment en què es prenga possessió com a interventor/a d'una mesa, la persona designada ja no podrà exercir la funció d'apoderat/ada en altres meses electorals (art. 79.5 Llei orgànica del règim electoral general).
Quan voten las persones integrants de la mesa i les interventores?
Emetran el vot una vegada conclosa la votació. En primer lloc el president o la presidenta de la mesa introduirà en les urnes els vots remesos per correu i, a continuació, votaran las persones integrants de la mesa i les interventores.
Respecte a les persones interventores que no figuren en el cens de la mesa, s'ha d'especificar en la llista enumerada de votants, la secció electoral d'aquests (art. 88.3 Llei orgànica del règim electoral general).
Una vegada finalitzada la votació d'aquests, aquestes persones han de signar les llistes enumerades de votants, al marge de tots els seus plecs i immediatament davall de l'últim nom escrit (art. 88.4 Llei orgànica del règim electoral general).
No, no és possible durant les hores de l'elecció en què hagen d'exercir les seues funcions, excepte en cas de flagrant delicte (art. 90 Llei orgànica del règim electoral general).
En tot moment ha d'haver-hi, com a mínim, dues de les persones que integren la mesa electoral (art. 89 Llei orgànica del règim electoral general).
El dia 28 d'abril a las 9.00 hores s'iniciarà la votació (art. 84.1 Llei orgànica del règim electoral general).
La votació finalitzarà el dia 28 d'abril a les 20.00 hores (art. 84.1 Llei orgànica del règim electoral general).
Sí, es permet votar si a l'hora de tancament l'elector/a es troba en el local electoral o en l'accés al local (art. 88.1 Llei orgànica del règim electoral general).
Pot interrompre's la votació del dia 28 d'abril?
Sí. El president o la presidenta ha d'interrompre la votació quan s'advertisca l'absència de paperetes d'alguna candidatura i no puga suplir-la mitjançant paperetes subministrades per les persones apoderades o interventores de la corresponent candidatura.
El president o la presidenta comunicarà la seua decisió d'interrompre la votació a la Junta de Zona, perquè aquesta proveïsca el seu subministrament (art. 84.4 Llei orgànica del règim electoral general).
Quant pot durar la interrupció de la votació del dia 28 d'abril?
La interrupció no pot durar més d'una hora, i la votació es prorrogarà tant de temps com aquesta haja estat interrompuda (art. 84.4 Llei orgànica del règim electoral general).
Què passa si la interrupció de la votació del dia 28 d'abril dura més d'una hora?
La regla general és que la interrupció de la votació no ha de durar més d'una hora. No obstant això, si la interrupció és lleument superior a una hora, la mesa acordarà continuar la votació amb la consegüent pròrroga durant el temps que la votació haguera estat interrompuda no entenent-se com una irregularitat invalidant de l'acció. Tanmateix, si la interrupció és substancialment superior a una hora, és a la Junta Electoral de Zona corresponent a la que li pertoca valorar si prolonga la interrupció durant el temps apreciablement superior a l'hora per a evitar així la repetició de l'acte de votació 48 hores després, quan ja es coneixen els resultats generals, o si bé suspén aquesta i se'n convoca una de nova dins dels dos dies següents.
Què passa amb els vots emesos abans de la interrupció?
En cas d'interrupció durant una hora per falta de paperetes, els vots emesos abans d'aquesta es computaran com a vàlids (art. 84.3 i 4 Llei orgànica del règim electoral general).
Es pot suspendre la votació del dia 28 d'abril?
Sí. Per causa de força major podrà no iniciar-se o suspendre's la votació sota la responsabilitat del president o la presidenta de la mesa, que farà un escrit per explicar raonadament els motius de la suspensió i enviar immediatament després de desenvolupar-lo, ja siga en mà o per correu certificat, una còpia certificada a la Junta Provincial, perquè aquesta comprove la certesa i suficiència dels motius i declare o exigisca les responsabilitats que en resulten. D'igual manera, es podrà suspendre si la interrupció de la votació és superior a una hora (art. 84.2 Llei orgànica del règim electoral general).
Què passa amb els vots emesos abans de la suspensió?
Els vots emesos abans de la suspensió no s'han tindre en compte, ni s'han d'escrutar. El president o la presidenta de la mesa ha d'ordenar, immediatament, la destrucció de les paperetes depositades en l'urna i ha de reflectir-ho en el mateix escrit en què explica els motius de la suspensió de la votació, i remetre'n una còpia certificada a la Junta Provincial (art. 84.3 Llei orgànica del règim electoral general).
Què passa si no es disposa de paperetes per a la votació del dia 28 d'abril en una mesa electoral?
Per analogia amb el que es disposa en l'article 80.5 Llei orgànica del règim electoral general, ha de convocar-se una nova votació 48 hores després en el municipi les meses del qual no van disposar de paperetes (art. 84.4 Llei orgànica del règim electoral general i Acord de la Junta Electoral Central de 28 de maig de 1995).