Preguntes freqüents - Elecciones 2019
Què passa si en anar a votar l'elector/a no troba les paperetes d'alguna de les candidatures?
En aquest cas, ha de comunicar-ho immediatament al president o la presidenta de la mesa, que ha d'interrompre la votació fins que es corregisca la falta de paperetes (art. 84.4 Llei orgànica del règim electoral general).
Aquestes persones han de comunicar-ho immediatament al president o la presidenta de la mesa que, com a autoritat dins del local electoral, és la persona encarregada de conservar l'ordre, assegurar la llibertat de les persones electores i mantindre l'observança de la llei. El president o la presidenta de la mesa vetlarà perquè l'entrada del local es mantinga lliure i accessible al llarg de tota la votació per a totes les persones que tenen dret a entrar (art. 91.1 i 2 Llei orgànica del règim electoral general).
Quines persones tenen dret a entrar en els locals de les seccions electorals?
Tenen dret a entrar en els locals de les seccions electorals, les persones electores d'aquestes, les representants de les candidatures i les que en formen part; les apoderades i interventores; els notaris i les notàries, per donar fe de qualsevol acte relacionat amb l'elecció i que no s'opose al secret de la votació; els/les agents de l'autoritat que el president o la presidenta requerisca; les persones que integren de les juntes electorals i els jutges i les jutgesses d'instrucció i els seus delegats i delegades; així com les persones designades per l'Administració per a recaptar informació sobre els resultats de l'escrutini (art. 91.3 Llei orgànica del règim electoral general).
Sí que poden donar fe dels actes relacionats amb l'elecció, sempre que estiguen dins de la mateixa província, i no necessitaran per a això cap autorització especial.
Per aquesta raó, durant el dia de la votació, han de trobar-se a la disposició dels partits, coalicions, federacions i agrupacions en el seu domicili o en el lloc on habitualment desenvolupen la seua funció (art. 91.5 Llei orgànica del règim electoral general).
No, cap persona pot entrar en el local de la secció electoral portant armes o instruments susceptibles de ser usats com a tals. El president o la presidenta serà la persona encarregada d'ordenar la seua immediata expulsió (art. 91.4. Llei orgànica del règim electoral general).
S'ha de comunicar aquesta qüestió al president o presidenta de la mesa, ja que és qui s'encarrega d'assegurar la llibertat de les persones electores i mantindre l'observança de la llei.
No pot difondre's propaganda electoral, ni realitzar-se cap acte de campanya una vegada que aquesta haja acabat legalment (a les zero hores del dia immediatament anterior a l'elecció, és a dir, a les zero hores del dia 27 d'abril) ni tampoc durant el període comprés entre la convocatòria de les eleccions (5 de març), i la iniciació legal de la campanya, el 38é dia posterior a la convocatòria (12 d'abril) (art. 91.1, 51 i 53 Llei orgànica del règim electoral general).
Es poden realitzar sondejos durant la jornada electoral?
Sí, ja que l'art. 69.7 de la Llei orgànica del règim electoral general únicament prohibeix la publicació i difusió o reproducció de sondejos electorals per qualsevol mitjà de comunicació durant els cinc dies anteriors a la votació. És a dir, com que la votació és el 28 d'abril, queda prohibida la publicació, difusió i reproducció entre el 23 i 27 d'abril, els dos inclusivament.
És per tot això que serà possible realitzar el dia de la votació (28 d'abril) sondejos electorals, sempre que les preguntes a les persones electores sobre el sentit del seu vot es facen fora dels col·legis electorals i dels seus voltants. S'entenen per voltants dels col·legis electorals, els espais físics on hi ha persones per a exercir el dret de sufragi (Acord de la Junta Electoral Central de 7 de juny de 1999). Els resultats d'aquests sondejos podran publicar-se a partir de les 20 hores del dia de les eleccions.
Es pot utilitzar tant el document nacional d'identitat com el passaport o permís de conduir, en què hi haja la fotografia de la persona la titular. Per contra, no s'admetrà la fotocòpia d'aquests per a identificar l'elector/a.
No obstant això, la documentació abans enumerada per a identificar l'elector/a, no pot considerar-se com l'única forma permesa per la llei, encara quan siga la més normal i adequada, ja que qualsevol mitjà pot ser admés per la mesa electoral sempre que quede vàlidament acreditada la identitat de l'elector/a. Per això, excepcionalment, les meses electorals poden permetre, quan es tracta d'una qüestió de fet sotmesa a la seua resolució, l'exercici del dret de sufragi si no tenen dubtes sobre la identitat de la persona, a la vista dels mitjans de prova de què disposa.
A tall d'exemple direm que el carnet d'un col·legi professional, o el d'un club, etc, en el qual estiga reflectida la foto, la signatura i el número del document nacional d'identitat de l'elector/a, i no tinga dubtes sobre la seua identitat, podria ser admés.
En el mateix sentit es pronuncia el Tribunal Superior de Justícia de Navarra de 4 de desembre de 1989 (recurs núm. 1018/1989).
(Art. 85.1 Llei orgànica del règim electoral general i Acords de la Junta Electoral Central de 3 i 15 de març de 1996).
Es permet votar si la documentació que acredita la identitat de l'elector/a està caducada?
Sí, es pot votar igualment encara que la documentació estiga caducada.
Tal com s'ha acordat per la Junta Electoral Central en els acords de 9 de juny de 1986 i de 4 d'abril de 1991, el document nacional d'identitat, el passaport o el permís de conduir que estiguen caducats seran vàlids si permeten l'acreditació de la persona votant quan hi consten la seua fotografia i signatura.
Pot una persona votar per una altra?
No, en cap cas pot votar una persona en lloc d'una altra, ja que el vot s'exerceix personalment (art. 4.1. Llei orgànica del règim electoral general).
Podran servir-se per a aquestes operacions d'una persona de confiança que els ajude per a l'exercici de la votació (art. 87.1 Llei orgànica del règim electoral general).
Qui pot sol•licitar este procediment?
Podran sol·licitar-lo les persones amb discapacitat visual o diversitat funcional sensorial visual que coneguen el sistema de lectoescriptura Braille i tinguen reconegut un grau de discapacitat igual o superior al 33% o siguen afiliades a l'Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE), i desitgen utilitzar el procediment de vot accessible (art. 3.1 Reial decret 1.612/2007, de 7 de desembre, pel qual es regula un procediment de vot accessible que facilita a les persones amb discapacitat visual l'exercici del dret de sufragi).
On es pot trobar informació sobre el procediment de vot accessible?
Aquesta informació es pot trobar a través del web eleccions2019.gva.es, en la campanya institucional que la Generalitat realitzarà per a donar a conéixer aquest procediment de vot; així com en el telèfon gratuït 900 150 000, en què s'aclariran tots dubtes sobre el procediment de vot accessible.
Quin és l'horari d'atenció de la línia?
L'horari d'atenció personalitzada es podrà consultar en el telèfon gratuït 900 150 000.
En què consisteix el procediment de vot accessible?
El procediment del vot accessible consisteix en la utilització de paperetes i sobres de votació normalitzats (sobres i paperetes sense referència en sistema Braille i idèntiques a les que usen la resta de les persones electores), juntament amb una documentació específica en sistema Braille. Cada una de les paperetes normalitzades es troba dins d'un sobre en el qual, en tinta i braille, s'indica la candidatura a la qual correspon.
La documentació complementària en sistema Braille permet la identificació de l'opció de vot amb garanties de plena autonomia i, per tant, de secret del sufragi.
Les traduccions al sistema Braille seran controlades per la Comissió Braille Espanyola i tot el procediment serà supervisat per l'Administració electoral.
És obligatori utilitzar aquest procediment per a votar si tens discapacitat visual?
No és obligatori. Només el faran servir les persones que, reunint els requisits exigibles, ho hagen sol·licitat voluntàriament. En cas que no desitgen utilitzar aquest procediment, podran ser assistides per una persona de confiança per a exercir el dret de vot (art. 87.1 Llei orgànica del règim electoral general).
Des de quan i fins a quan es podran realitzar les sol•licituds de vot accessible?
El vot accessible es podrà sol·licitar des del mateix dia de la convocatòria del procés electoral i fins al 27é dia posterior a aquesta, és a dir, des del 5 de març fins a l'1 d'abril, els dos inclusivament, en el telèfon 900 150 000 (punt primer de l'Ordre INT 3817/2007 de 21 de desembre, per la qual es desenvolupa el procediment de vot accessible que facilita a les persones amb discapacitat visual l'exercici del dret de sufragi, regulat en el Reial decret 1.612/2007).
Com es podran efectuar les sol•licituds per al vot accessible?
Telefonant al número gratuït 900 150 000 que el Ministeri de l'Interior ha disposat a aquest efecte.
L'elector/a que sol·licite el vot accessible telefònicament serà preguntat/da pel seu nom, cognoms, adreça, número de document nacional d'identitat, número de telèfon de contacte, el coneixement del sistema Braille i si té un grau de discapacitat reconegut igual o superior al 33% o si està afiliada a l'Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE). En aquest moment, via telefònica, es confirmarà la recepció de la seua sol·licitud per part de l'Administració.
En qualsevol moment la Generalitat podrà sol·licitar la verificació d'aquestes dades personals.
Què conté el maletí que s'entrega a l'elector o electora?
Aquest maletí conté:
- Unes instruccions explicatives sobre la utilització de la documentació, impreses en sistema Braille.
- Un sobre de votació normalitzat (sense referència en sistema Braille).
-Un sobre per cada una de les candidatures que concórreguen a les eleccions a Les Corts, amb la indicació d'aquestes en tinta i en sistema Braille. Dins de cada un d'aquests sobres, hi ha la papereta de votació normalitzada (sense referència en sistema Braille) corresponent a la candidatura indicada en l'exterior.